DESARROLLO DE LA ATENCIÓN

Mindfulness y TDAH

MINDFULNESS Y TDAH. EXPLORACIÓ DE L’EVIDÈNCIA

JOSÉ LUIS-REIG 1

 

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

 

 1. Introducció

El TDAH és un trastorn del desenvolupament caracteritzat per uns nivells evolutivament inapropiats de problemes atencionals, de sobreactivitat i d’impulsivitat (Barkley, 1990). És provat que el tractament basat en el mindfulness desenvolupa alguns aspectes atencionals, però no se sap molt bé si també pot intervenir en el processos tant conductuals com neurològics subjacents a la sobreactivitat i la impulsivitat de les persones amb aquest dèficit (Bueno et al., 2015).

Per altra banda, el tractament d’aquest trastorn, degut a la seva complexitat i la seva durada quasi bé crònica, implica a l’erari públic un cost molt elevat (Mitchell,  Zylowska & Kollins, 2015). Aquesta és una de les raons per adreçar feina cap a l’àmbit de la recerca i proveir a la clínica de tractaments més efectius i/o eficients. El mindfulness pareix que pot ser una base per el tractament d’alguns dels diferents síndromes del espectre TDAH, del TDA o del anomenat “Tempo Cognitivo Lento”.

És adient també anomenar que aquesta recerca ha estat possible gràcies als següents recursos electrònics i bases de dades: SCOPUS, COCHRANE LIBRARY, PsycINFO, MEDLINE.

2. TDAH i mindfulness en infants i adolescents

Molt pocs estudis (i menys encara revisions sistemàtiques i/o metanàlisis) s’han trobat en aquest article que analitzin o explorin l’efecte de programes basats amb l’entrenament en  mindfulness (MBSR, MBCT, MBI, MAP, etc) amb infants i adolescents (tal vegada pot ser una bona línea de recerca). No obstant això, dins la revisió duta a terme per el grup de Christine Burke (2010) sobre les intervencions basades amb mindfulness amb problemàtiques presentades per la població infantil i adolescent, trobem dos estudis (Singh et al., 2009; Zylowska et al., 2007) que presenten significació amb les variables de millora d’atenció i millora de conformitat amb la criança dels pares (són estudis sense grup control i amb caràcter exploratori).

3. TDAH i mindfulness en adults

Simon , Czobor , Balint , Meszaros  i Bitter, (2009) ja ens donava unes dades de TDAH en adults que arribava al 2,5% de la població (criteris DSM-IV, 95 % CI 2.1-3.1). Aquestes dades a dia d’avui són corroborades per Janssen et al. (2015) emfatitzant que aquest trastorn pot arribar a ser molt interferent, procurant una pobre qualitat de vida a les persones que ho pateixen (processos ansiosos i/o emocionals), a més de un sobre cost a l’erari públic mitjançant baixes laborals i/o pèrdues de lloc de feina, amb el temut increment de la saturada atenció primària en salut pública.

Aquests darrers investigadors (Janssen et al., 2015) ens presenten un estudi controlat aleatoritzat amb un grup experimental  tractat amb la teràpia cognitiva basada en mindfulness (MBCT) on el programa psicoeducatiu comú en aquest tractament (clàssicament en depressió) és intercanviat per una psicoeducació sobre el TDAH. El programa sencer són vuit sessions de 2,5 hores, una cada setmana, amb una pràctica a casa entre sessions de 30 minuts diaris i un retir de silenci entre la sessió sis i la set.   Per altra banda , aquests autors mesurant  l’increment de la regulació atencional i de les funcions executives, troben  diferències significatives (p < .05) entre grups a aquest estudi Controlat Aleatoritzat (n=120).  

 Bueno et al. (2015) amb un altre estudi controlat aleatoritzat, proposa dos grups mixtes (cada grup amb una n=34,  24 adults amb diagnòstic de TDAH i 10 adults sense diagnòstic)  amb un rang d’edat de 18-45 anys. Els resultats que presenten es pot separar en dues vessants, per una part, el grup que passa el programa de mindfulness (Mindful Awareness Practices MAP) mostra unes diferències significatives positives en augment d’atenció i estat d’ànim en la mostra amb TDAH versus la mostra del grup control també amb TDAH. Per altra banda, la mostra del grup experimental sense TDAH també incrementa tant el seu control atencional com l’estat d’ànim, mentre que el grup  control no mostra diferències pre/post. Però, el que resulta més rellevant d’aquest estudi (llàstima de que sigui amb una mostra petita) és que dins el grup experimental no hi ha diferències entre les dues mostres (TDAH o no TDAH), es a dir, les dues mostres incloses dins el grup experimental s’han aprofitat per igual del programa basat en l’entrenament en mindfulness (MAP). De cara a aquesta darrer rengló es poden fer dues qüestions exploratòries. La primera seria adreçada a que si l’entrenament en mindfulness pot influir en la maduració cortical de les persones amb TDAH  i així desestimar o, com a mínim explorar  mitjançant la resposta a l’entrenament, la controvertida teoria de si aquest  trastorn prové d’una desviació del desenvolupament,  i, la segona preguntar-se si amb dades similar a  les sostretes d’aquest estudi es pot parlar d’un “continuum” de la “normalitat”  al “trastorn” que alguns models  proposen. Tal vegada serà adient fer-se aquestes qüestions quan l’evidència avanci un poquet més. 

4. Mindfulness per pares de nins amb TDAH

L’estudi de Anderson i Guthery (2015) ens canvia una mica el focus d’atenció del que hem fet fins a les hores, no obstant segueix un perfil similar. Aquest estudi explora si l’entrenament basat en el  mindfulness per pares pot ser d’ajuda per manejar millor la  problemàtica de les llars amb infants o adults amb TDAH. De fet, cursets  de maneig conductual per a pares es du a terme a molts de indrets acadèmics, sobretot universitaris (UAPI-UIB). Anderson et al. (2015) amb una intervenció basada en el mindfulness (MBI) de vuit setmanes en pares d’infants amb TDAH (n=7)  comprova que amb una  preparació inicial de una breu psicoeducació (conductual) de com manejar la simptomatologia dels seu fills, i un entrenament en mindfulness (amb una pràctica entre sessions), demostra que el  “parenting mindful” procura la disminució de  l’estrès familiar amb una significació del p=.018.

Per altra banda l’estudi de  Weijer-Bergsma, Formsma, de Bruin, y Bögels (2012) amb un entrenament de vuit setmanes en mindfulness (MBI) per adolescents  amb TDAH (n=10), juntament amb els seus pares (n=19) i els tutors (n=7), demostra que després de l’entrenament i al seguiment (16 setmanes), l’atenció dels adolescents augmenta significativament i les conductes impulsives disminueixen (aquesta és mesurada amb autoinformes dels pares i professors). A més, l’estrès percebut dels pares disminueix però, curiosament, no el de les mares, (aquestes però, disminueixen la reactivitat a les conductes dels seus fills).

5. Correlats neurològics de l’efecte del mindfulness en el TDAH

Els Potencials evocats relacionats amb els esdeveniments (ERPs) com a bio marcadors de manca de atenció, hiperactivitat i/o impulsivitat són analitzats a l’estudi controlat aleatoritzat de Schoenberg  et al.  (2014). Aquests autors proposen que l’amplitud d’aquests potencials augmentarà amb l’entrenament amb mindfulness (Mindfulness-Based Cognitive Therapy MBCT). Les conclusions de l’estudi mostren que aquest entrenament millora tant l’amplitud dels ERPs com la disminució de les conductes d’impulsivitat i/o reactivitat, augmentant la capacitat inhibitòria de la mostra analitzada en aquest RCT amb una mostra experimental de n=26 i un grup control de n=24.

En aquesta línea de recerca, antecedents de correlats corticals els tenim en els estudis de Grant et al. (2013) que ens demostren com el gruix de massa gris en estructures corticals frontals i medials (relacionades amb la planificació, les funcions executives i l’atenció) augmenta a mesura que es du a terme una pràctica de meditació en mindfulness. Aquestes investigacions també ens apropen un poc més a la possible eficàcia d’aquest tipus d’entrenament per a les persones que pateixen qualcun tipus de problema relacionat amb dèficits d’atenció i/o de reactivitat/impulsivitat.

6. Conclusions

El mindfulness, com a part d’altres programes de prevenció i de tractament, està donant uns resultats que fa dècades no podíem imaginar, no obstant això, falta molta de recerca per trobar la utilitat d’aquesta “nova generació” de tractament en molts d’àmbits de la psicologia del segle XXI. Tal vegada, un d’aquests focus d’atenció s’hauria de dirigir cap a l’exploració dels trastorns que sofreixen la població més desatesa de les nostres “modernes i avançades” comunitats, la infantesa i l’adolescència. En aquesta breu revisió s’ha trobat una manca d’evidència empírica d’estudis dirigits a aquest col·lectiu i, el que s`han trobat no ens acaba de satisfer del tot degut a la manca de control i de aleatorització de qualcuns d’aquests estudis. Tal vegada pot ser la complicació de fer feina amb una mostra d’infants o d’adolescents, o la dificultat de trobar professionals que puguin servir per aquesta tasca el que atura a grups de recerca en aquest àmbit. D’una manera o altra aquesta pot ser una bona línia de recerca per veure el que passa amb els entrenaments basats en mindfulness i el Trastorn d’Atenció i/o Hiperactivitat/Impulsivitat.  De fet, els nostres veïns de la República Gala estan “en train de former” acadèmicament professorat d’educació infantil per desenvolupar unes assignatures impulsades per el Dr. Matthieu Ricard (biòleg molecular, des de 1976 treballant a l’Himàlaia)  que anirien relacionades amb l’adquisició de les estratègies que impulsen els tractaments basats amb el mindfulness per infants amb aquests tipus de trastorn (Dambrun & Ricard, 2011; Dambrun, et al., 2012 ).

Per altra banda, s’ha pogut percebre a la nostra recerca, un increment als darrers anys de les pràctiques del mindfulness per a pares amb infants amb TDAH el que suposa, una vegada més, la millor via per arribar a una educació indispensable en aquests tipus de trastorn.

7. Referències

Anderson, S. B., & Guthery, A. M. (2015). Mindfulness-based psychoeducation for parents of children with attention-deficit/hyperactivity disorder: An applied clinical project. Journal of Child and Adolescent Psychiatric Nursing, 28(1), 43-49. doi:10.1111/jcap.12103

Barkley, R. A. (1990). Attention-Deficit Hyperactivity Disorder: A handbook for diagnosis and treatment. New York: Guilford.

Bueno, V. F., Kozasa, E. H., Da Silva, M. A., Alves, T. M., Louzã, M. R., & Pompeiá, S. (2015). Mindfulness meditation improves mood, quality of life, and attention in adults with attention deficit hyperactivity disorder. BioMed Research International, 2015 doi:10.1155/2015/962857

Burke, C.A. (2010). Mindfulness-Based Approaches with Children and Adolescents: A Preliminary Review of Current Research in an Emergent Field. J Child Fam Stud 19:133–144 DOI 10.1007/s10826-009-9282-x

Dambrun, M., Ricard, M., Després, G., Drelon, E., Gibelin, E., Gibelin, M. Michaux, O. (2012). Measuring happiness: From fluctuating happiness to authentic-durable happiness. Frontiers in Psychology, 3(FEB) doi:10.3389/fpsyg.2012.00016

Dambrun, M., & Ricard, M. (2011). Self-centeredness and selflessness: A theory of self-based psychological functioning and its consequences for happiness. Review of General Psychology, 15(2), 138-157. doi:10.1037/a0023059

Grant, J. A., Duerden, E. G., Courtemanche, J., Cherkasova, M., Duncan, G. H., & Rainville, P. (2013). Cortical thickness, mental absorption and meditative practice: Possible implications for disorders of attention. Biological Psychology, 92(2), 275-281. doi:10.1016/j.biopsycho.2012.09.007

Janssen, L., Kan, C. C., Carpentier, P. J., Sizoo, B., Hepark, S., Grutters, J., Speckens, A. E. M. (2015). Mindfulness based cognitive therapy versus treatment as usual in adults with attention deficit hyperactivity disorder (ADHD). BMC Psychiatry, 15(1) doi:10.1186/s12888-015-0591-x

Mitchell, J. T., Zylowska, L., & Kollins, S. H. (2015). Mindfulness meditation training for attention-deficit/hyperactivity disorder in adulthood: Current empirical support, treatment overview, and future directions. Cognitive and Behavioral Practice, 22(2), 172-191. doi:10.1016/j.cbpra.2014.10.002

Schoenberg, P. L. A., Hepark, S., Kan, C. C., Barendregt, H. P., Buitelaar, J. K., & Speckens, A. E. M. (2014). Effects of mindfulness-based cognitive therapy on neurophysiological correlates of performance monitoring in adult attention-deficit/hyperactivity disorder. Clinical Neurophysiology, 125(7), 1407-1416. doi:10.1016/j.clinph.2013.11.031

Singh, N. N., Singh, A. N., Lancioni, G. E., Singh, J., Winton, A. S. W. & Adkins, A. D. (2009). Mindfulness training for parents and their children with ADHD increases children’s compliance. Journal of Child and Family Studies (published online 26/03/ 09). doi: 10.1007/s10826-009-9272-z.

Simon V, Czobor P, Balint S, Meszaros A, Bitter I. (2009). Prevalence and correlates of adult attention-deficit hyperactivity disorder: meta-analysis. Br J Psychiatry. 2009;194(3):204–11.

Tang, Y. -., Ma, Y., Wang, J., Fan, Y., Feng, S., Lu, Q., Posner, M. I. (2007). Short-term meditation training improves attention and self-regulation. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 104(43), 17152-17156. doi:10.1073/pnas.0707678104

Tang, Y. -., Hölzel, B. K., & Posner, M. I. (2015). The neuroscience of mindfulness meditation. Nature Reviews Neuroscience, 16(4), 213-225. doi:10.1038/nrn3916

van de Weijer-Bergsma, E., Formsma, A. R., de Bruin, E. I., & Bögels, S. M. (2012). The effectiveness of mindfulness training on behavioral problems and attentional functioning in adolescents with ADHD. Journal of Child and Family Studies, 21(5), 775-787. doi:10.1007/s10826-011-9531-7

Zylowska, L., Ackerman, D. L., Yang, M. H., Futrell, J. L., Horton, N. L., Hale, S. T., et al. (2007). Mindfulness meditation training with adults and adolescents with ADHD. Journal of Attention Disorders, 11, 737–746.