Programa de Activación Conductual para la depresión

Activación Conductual: ¿tratamiento eficaz para la depresión?


Eficàcia de la teràpia d’Activació Conductual en comparació amb la Teràpia Cognitiu Conductual i/o la teràpia farmacològica per el tractament de la depressió (revisió)

José Luis-Reig 1

 

Universitat de les Illes Balears

Resum

 

Estat de la qüestió: La Teràpia Cognitiu  Conductual (TCC) juntament amb el tractament farmacològic són a dia d’avui l’elecció més habitual utilitzada per el tractament de la depressió moderada i/o greu. La teràpia d’Activació Conductual (AC) és un tipus de tractament dinàmic, més curt, i amb menys necessitat de preparació terapèutica, que emfatitza la importància de la relació amb l’entorn i de la funció de la conducta en el procés depressiu, però no hi ha massa evidència de la seva eficàcia en comparació amb la TCC i/o la teràpia farmacològica. Objectius: seguint la recomanació de la guia clínica 90 per el tractament de la depressió del National Institute for Health and Care Excellence del Regne Unit i Gales es va dur a terme una revisió per comparar l’eficàcia del tractament d’Activació Conductual versus el tractament habitual. Mètode: es va fer una recerca de revisions sistemàtiques i metanàlisis de comparació des de gener del 2009 fins a juny del 2016. Aquesta revisió sistemàtica aglutina cinc revisions amb 194 estudis i una mostra de 5.855 persones. Resultats: la comparació realitzada entre les dues teràpies psicològiques no ens mostra diferències significatives. Els resultats post tractament indiquen que l’AC és superior al grup control i al grup tractat amb farmacoteràpia. Conclusions:  l'Activació Conductual pot ser considerada una alternativa ben establerta i avantatjosa a la Teràpia Cognitiu Conductual per el tractament de la depressió, no obstant es necessita més estudis de seguiment per obtenir més robustesa d’aquesta evidència.

Paraules clau: behavioral activation, cognitive behavioral therapy, antidepressant medication, major depression, effectiveness

 

Abstract

 

State of the Art: Cognitive Behavioral Therapy (CBT) along with drug treatment are, nowadays, the most common choice used for the treatment of moderate and/or severe depression. Behavioral Activation Therapy (BA) is a dynamic and less time-consuming type of treatment. This treatment emphasizes the importance of the relationship with the environment and the role of behavior in the depressive process and requires a therapist with a shorter training and less specialized than CBT, but little is known about its effectiveness in compared with CBT and/or drug therapy. Objectives: following the recommendation of the clinical NICE guideline CG90 for the treatment of depression by the National Institute for Health and Care Excellence UK and Wales a review was carried out to compare the efficacy of the Behavioral Activation treatment versus treatment as usual. Method: research of systematic review and meta-analysis comparison from January 2009 to June 2016. This systematic review brings together five reviews with 194 studies covering a 5,855 people sample. Results: the comparison made between the two psychological therapies shows no significant differences. BA treatment was superior to the control group and the group treated with pharmacotherapy at post-treatment. Conclusions: BA may be considered a well-established and advantageous alternative to CBT. Furthermore there is a need of more follow-up studies for the strengthening of this evidence.

Key words: behavioral activation, cognitive behavioral therapy, antidepressant medication, major depression, effectiveness

1. Introducció

1.1. Estat de la qüestió

1.1.1. Breu descripció de la condició: depressió major

La depressió major és un dels trastorns més comuns  en salut mental que és caracteritzat per el baix estat d’ànim i la manca d’interès, acompanyat, en moltes ocasions, per un extens rang de símptomes que poden dur a modificar la percepció i el significat de la qualitat de vida a les persones que la pateixen (Ekers et al., 2014; Kessler, Chiu, Demler & Waters, 2005; Hirschfeld et al., 1997;  Shinohara et al., 2013).

Des de fa més de tres dècades  la recerca en vers al tractament d’aquest trastorn ha estat prioritari (Cuijpers, Andersson, Donker & Van Straten, 2011;  Ma & Teasdale, 2004). L’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que en el 2030 la depressió major sigui  la principal causa de càrrega social de malaltia en quant a l’augment de risc de mortalitat primerenca (Cuijpers & Smit, 2002; Mathers & Loncar, 2006; Read, Mazzucchelli, & Kane, 2016), de dificultats interpersonals (Collishaw et al., 2016), d’absentisme laboral (Mintz, Mintz, Arruda, & Hwang, 1992)  i de dificultats per poder trobar un lloc de feina (Lépine & Briley, 2011).  La comunitat científica és conseqüent amb aquesta consideració i està bolcada amb estudis tant de programes de prevenció com  programes que puguin arribar al màxim d’afectats possible (García-Toro et al., 2010; Gili, Vicens, Roca, Andersen, & McMillan, 2015;  de Pedro Cuesta, Saiz Ruiz, Roca, & Noguer, 2016;  Roca et al.,2016; Segal, Williams & Teasdale, 2002; Serrano Ripoll et al., 2015).

Segons la informació facilitada per l’Eurostat (2011) prop d’un 6% de la població pateix el diagnòstic de depressió major, no obstant, pareix que la realitat és que més de la meitat de la població que la pateix no està diagnosticada o mai rebrà un tractament adient per la seva remissió (Hirschfeld et al., 1997).  Aquestes dades, juntament amb les recomanacions de guies com la guia clínica 90 del National Institute of Clinical Excellence (NICE, 2009) ens indiquen que ens hem d’espavilar si no volem ser testimonis d’una nova i greu pandèmia. 

1.1.2. Motiu de la revisió sistemàtica. Qüestió inicial

Seguint l’estela del punt anterior, la mencionada guia clínica (CG 90; NICE, 2009) ens insta a fer una exhaustiva recerca en vers a l’eficàcia de  la Teràpia d’Activació Conductual comparada amb la Teràpia Cognitiu Conductual (TCC) i/o el tractament farmacològic per a la depressió major:

 Els tractaments psicològics són una opció terapèutica important per a les persones amb depressió. l'Activació Conductual és un tractament prometedor, però no conté la base d'evidència substancial de la TCC. Per tant, és important determinar si l'Activació Conductual és una alternativa eficaç a la TCC (CG 90; NICE, 2016, p.46).

Per altra banda, l’evidència de tractaments amb suport en la recerca de la divisió 12 de l’Associació de Psicologia Americana (APA, 2016) ens dona com a tractaments per la depressió amb ferm suport tant  el programa d’Activació Conductual com la Teràpia Cognitiu Conductual.

1.1.3. Procés històric del programa d’Activació Conductual

La teràpies  Conductuals han tingut un parell de revifalles des de que  Ferster (1973) obri una via per reconèixer el comportament depressiu com una  “reducció generalitzada en la freqüència de conductes actives per exercir control sobre el medi, a causa de la interrupció de seqüències conductuals prèviament establertes, i l’increment paral·lel de conductes d’evitació(Ferster, 1973).  Segons aquest autor, el comportament, per tant, està directament abocat a augmentar les probabilitats de que el cercle d’evitar les circumstàncies que ens poden ajudar  és produeixi. En la mateixa dècada, i seguint una  semblant línea de recerca, Lewinsohn (Lewinsohn, 1974; Lewinsohn, Youngren & Grosscup, 1979) refinava un poc més l’evidència  empírica en aquest àmbit i apuntava que una característica cabdal de la depressió és “la reducció en el nivell d’activitat i que el baix nivell d’activitat és el que provoca l’estat d’ànim deprimit (Levinsohn, 1974), donant gran importància a les competències socials “instrumentals” d’interacció amb el medi per a la recuperació/creació del reforç perdut o disminuït  en el procés depressiu. Uns anys desprès, Lewinsohn, Hoberman, Teri i Hautzinger (1985) presentaven un model integratiu (biopsicosocial) identificant tres factors bàsics en la depressió: la centralitat de la disfòria, la importància de l’exposició a estressors i la manca de suport social, i  l’increment de l’atenció focalitzada cap a la pròpia simptomatologia depressiva.

A meitat del anys noranta del segle passat, el grup del professor Neil J. Jacobson (Jacobson et al., 1996), i a partir de l’evidència de que els canvis positius observats en persones que presentaven simptomatologia depressiva eren deguts als components d’activació conductual que s’inclouen en alguns tractaments per  la depressió, va desenvolupar un programa centrat en els factors rellevants per aquests canvis com són  l’ increment de conductes proactives,  la planificació d’activitats agradables i les estratègies de solució de problemes. Altres autors (Dimidjian,  Barrera, Martell, Muñoz  & Lewinsohn,  2011) han continuat treballant en aquesta línea de recerca.

 La lògica i la implementació d’aquestes estratègies protocol·litzades són plantejades per manuals de tractament (Martell, Addis & Jacobson, 2001;  Dimidjian, Martell, Addis & Herman-Dunn, 2008; Dimidijan et al. 2011)  i d’auto-aplicació (Addis & Martell, 2004).

1.2. Objectiu de la revisió sistemàtica i metanàlisi

El nostre objectiu és fer una revisió de les revisions sistemàtiques i/o metanàlisis publicades des de gener del 2009 fins a l’actualitat (juny del 2016), per explorar si a dia d’avui es troba evidència per respondre a la qüestió que la mencionada guia proposa en quant a la eficàcia del programa d’Activació Conductual en front al tractament Cognitiu Conductual i la teràpia farmacològica per la depressió.

Per tant els objectius són:

(a) Examinar i/o explorar l’eficàcia de la teràpia d’Activació Conductual versus la teràpia Cognitiu Conductual per la depressió lleu, moderada o greu, (b) examinar i/o explorar l’eficàcia de la teràpia d’Activació Conductual versus la teràpia Cognitiu Conductual + teràpia farmacològica per la depressió de moderada a greu, i (c) explorar l’eficàcia del tractament d’Activació Conductual comparada amb altres tipus de comparadors com llista d’espera, control placebo, tractament farmacològic i no tractament.

2. Metodologia

Criteris per la inclusió de les revisions: revisions sistemàtiques i/o metanàlisis com a criteri bàsic d’inclusió, amb predominança d’estudis controlats aleatoritzats i amb comparacions de la teràpia d’Activació Conductual amb altres teràpies, amb  criteri que aquestes han de ser teràpies Cognitiu Conductuals i/o teràpies farmacològiques per  la depressió.

Participants: Les característiques dels participants dels estudis revisats han estat persones amb diagnòstic de depressió major lleu, moderada o greu. També s’han inclòs estudis amb participants diagnosticats amb fase unipolar de depressió. Els criteris diagnòstics s’han basats amb els manuals DSM-III (APA 1980), DSM-III-R (APA 1987), DSM-IV-TR (APA 2000) i DSM-5 (APA 2013).

Tipus d’intervenció: Teràpia d’Activació Conductual i Teràpia Cognitiu Conductual. Comparadors: el comparador pot ser  la TCC, però també el grup control en llista d’espera, placebo atencional, placebo psicològic, tractament farmacològic i també no tractament.

 Format de les teràpies incloses en la revisió: Cara a cara individual, format d’aplicació mitjançant Internet, per telèfon i/o aplicació mòbil, format d’aplicació en grup o mixta (no es va a tenir en compte en nombre de sessions per la inclusió a l’estudi de revisió).

Tipus d’intervencions excloses: La teràpia d’Activació Conductual forma part de les teràpies de “tercera generació”  les quals introdueixen el components idiosincràtic, funcional i contextual, per tant es varen excloure les teràpies no considerades dins aquests principis com ara les basades en el model de construccionisme social com són la Teràpia Familiar Sistèmica, la Teràpia narrativa, la Teràpia Breu i d’altres. També es varen desestimar les revisions que comparaven la teràpia d’Activació Conductual amb altres teràpies que no fossin la Teràpia cognitiva Conductual i/o el tractament farmacològic.

Mesura de resultats: Eficàcia de tractament i grandària de l’efecte.

Mètode de recerca:Es va utilitzar una recerca sistemàtica en els següents recursos electrònics i bases de dades: SCOPUS, COCHRANE LIBRARY, PsycINFO, MEDLINE.

Criteris de recerca: El criteri de recerca va ser que fossin articles científics de revisions sistemàtiques i/o metanàlisi a partir del  gener del 2009 fins a juny del 2016.

 

3. Resultats

Cent noranta-quatre estudis amb un total de 5,855 participants es varen incloure en aquest treball. Les dades d’aquesta revisió varen ser estretes de cinc revisions i/o metanàlisis.  Les característiques dels estudis consultats estan descrits a la taula 1 i per raons d’espai només es descriuran els resultats principals (tenim pocs estudis amb dades de comparació entre combinació de TCC+tractament farmacològic i BA).

3.1. Teràpia d’Activació Conductual comparada amb grup control

En la primera revisió  consultada ( Mazzucchelli,  Kane & Rees, 2009), es varen examinar 10 estudis amb 465 participants que comparaven resultats pre/post de benestar percebut amb grups amb simptomatologia depressiva (clínica i no clínica) tractats amb el programa d’Activació Conductual comparats amb grups control, els resultats obtinguts varen mostrar una grandària de l’efecte  moderada (g =.52).

La revisió sistemàtica i metanàlisi de  Cuijpers, Andersson, Donker i Van Straten (2011), amb un total de 243 estudis, presenta diferències  significatives en els estudis de comparació amb grup control (N=10) en favor de l’AC (d =.87;  0.60–1.15). Pel que fa a l’aplicació del tractament mitjançant Internet (N=9),la grandària de l’efecte respecte al grup control és petita (d=.41) amb la significació estadística que, si són dirigides i supervisades per un terapeuta, la significació és més alta (d =.61) que si no hi ha supervisió (d =.25). Per altra banda, la comparació de l’aplicació de la psicoteràpia en grup o individual, el format individual és moderadament més eficaç que el format de grup (d =.20), la grandària de l’efecte és petita però aquests investigadors també ens donen informació de les pèrdues de mostra, les quals són més altes en la teràpia de grup (N=12; OR=0,66) donant una eficàcia major a la teràpia en format individual. Pel que fa als moderadors, aquest estudi també presenta  informació en quant que com més severa és la depressió, més grandària de l’efecte obtenen (d=.63; 95% CI 0.31-0.94 ).

Barth et al. (2013) presenta uns grandària de l’efecte gran (d=-1.01) a les mesures post en reducció de simptomatologia depressiva.

Pel que fa als resultats de la revisió i metanàlisi de Ekers et al. (2014) amb 25 estudis i una mostra de 1088 subjectes (condició AC N=547; condició control N=541) ens mostra com a resultats unes diferències significatives en reducció de simptomatologia pre/post en favor de l’Activació Conductual (g =-.74: de -.91 a -.56). Aquesta revisió conte la inclusió de tres estudis amb terapeutes no especialistes, els quals no difereixen en els resultats post amb els estudis on el programa d’Activació Conductual és conduit per clínics especialitzats.

3.2. Teràpia d’AC comparada amb Teràpia Cognitiu Conductual

En els estudis comparatius de Mazzucchelli et al. (2009) entre la Teràpia d’Activació Conductual i la Teràpia Cognitiu Conductual (4 estudis / 71 participants) no es varen trobar diferències significatives (g =-.10).

Cuijpers et al. (2011), comparen l’eficàcia de la Teràpia d’Activació Conductual amb altres tractaments psicoterapèutics per la depressió (també la TCC) no trobant diferències pre/post significatives entre ells (d =.14).

En la revisió sistemàtica de Barth et al. (2013), vint-i-sis dels 198 estudis revisats comparen la teràpia d’Activació Conductual amb altres intervencions psicoterapèutiques per depressió major. La revisió pre/post no presenta diferències entre el programa d’Activació Conductual i la Teràpia Cognitiu Conductual (rang de  d=-0.02 a d=0,12).

La revisió sistemàtica de Shinohara et al. (2013)  amb una exploració de 25 estudis (955 participants) examina els tractaments d’aproximació conductual (entre ells l’Activació Conductual) amb altres teràpies per la depressió (TCC, Teràpia Psicodinàmica i Teràpia Humanista). Explorant aquesta revisió trobem que els estudis d’aquest metanàlisi que comparen les dues teràpies que ens interessen (Activació Conductual versus Teràpia Cognitiu Conductual) tampoc no s’hi troben diferències amb un Risc Relatiu o proporció de probabilitat molt propera a 1 (RR=0,93).

3.3. Teràpia d’Activació Conductual comparada amb teràpia farmacològica

En la revisió de Mazzucchelli et al. (2009), i amb 1 estudi amb 70 participants presenta superioritat de l’AC respecte al  tractament  farmacològic (g =.47).

Dins la revisió de Cuijpers et al. (2011) no hi ha diferències entre la farmacoteràpia, y l’AC (d=-.07), però n’hi ha amb les dades d’abandonaments del programa (drop-out) que són més grans a la farmacoteràpia que la psicoteràpia. Mentre que la revisió de Ekers et al. (2014) amb quatre estudis i 283 participants si mostra diferències (g =-.42; de -.83 a -.00) entre el programa d’Activació Conductual i el tractament farmacològic habitual (2 estudis amb ISRS / 2 estudis amb fàrmacs antidepressius) .

Aquests resultats és poden veure en la taula 2 on les caselles estan organitzades amb el nom del primer autor de la revisió sistemàtica i/o metanàlisi, l’any de publicació de l’article, el nombre d’estudis inclosos, la  mostra inclosa, el tipus d’estudi (s’ha procurat desestimar els articles que no estaven formats per Estudis Controlats Aleatoritzats), també si el programa d’Activació Conductual és comparat amb grup control, amb tractament farmacològic o amb TCC, els resultats amb superioritat d’un o altre tractament, les mesures de significació que ha utilitzat cada un dels estudis (amb g de Hedges, d de Cohen o Risk Ratio) i si hi ha dades de seguiment.

 

Primer autor

any

N estudis

n

tipus

 

Disseny

Resultats

Grandària de l’efecte

Seguiment

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mazzucchelli et al.

 

 

2009

10

465

ECA

 

BA-Control

BA>C

g =-.52

1-3 mesos

Mazzucchelli et al.

 

 

2009

4

71

ECA

 

BA-TCC

BA=TCC

g =--.10

1-3 mesos

Mazzucchelli et al.

 

2009

 

1

70

ECA

 

BA-Fàrmac

BA>F

g =.47

1-3 mesos

Cuijpers et al.

 

2011

10

n

ECA

 

BA-Control

BA>C

d =.87

no info

Cuijpers et al.

 

 

2011

15

n

ECA

 

Ind-Grup

Ind>grup

d =.20

no info

Cuijpers et al.

 

 

2011

21

n

ECA

 

BA-TCC

BA=TCC

d =.14

no info

Cuijpers et al.

 

 

2011

9

n

ECA

 

Autoaplicat-cara a cara

Auto=cara

d =-.15

no info

Cuijpers et al.

 

 

 

2011

12

2446

ECA

 

Internet-control

Internet>

control

d =.41

no info

Cuijpers et al.

 

 

2011

9

n

ECA

 

Internet+ support-control

Internet>

control

d =.61

no info

Cuijpers et al.

 

 

2011

9

n

ECA

 

Internet (no support)-control

Internet>

control

d =.25

no info

Cuijpers et al.

 

2011

30

n

ECA

 

BA-Fàrmac

BA=F

d =.07

no info

Barth et al.

 

2013

14

n

ECA

 

BA-TCC

BA=TCC

d=.12

no info

Barth et al.

 

2013

9

n

n

 

BA-C

BA>C

d=-1.01

no info

Shinohara et al.

 

2013

15

544

ECA

 

BA-TCC

BA=TCC

RR=0,93

no info

Ekers et al.

 

2014

25

1088

ECA

 

BA-Control

BA>C

g =-.-74

6-9 mesos

Ekers et al.

 

 

2014

4

283

ECA

 

BA-Fàrmac

BA>F

g =-.-42

no info

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abreviacions: C: control; F: tractament farmacològic; BA: programa d’Activació Conductual; TCC: teràpia Cognitiu Conductual; ECA: Estudi Controlat Aleatoritzat;  n: mostra.

Taula 1:  Taula de comparacions dels metanàlisis consultats entre el tractament d’Activació Conductual i la Teràpia Cognitiu Conductual i/o tractament farmacològic.

4.  Discussió

El motiu d’aquesta revisió de revisions ha estat la qüestió plantejada per la guia clínica 90 per el tractament de la depressió del NICE (GC 90, National Institute for Health and Care Excellence) on animava a la comunitat científica a explorar l’evidència a dia d’avui sobre si l'Activació Conductual és una alternativa eficaç a la TCC per el tractament de la depresió (CG 90; NICE, 2016, p.46).

Desprès d’haver trobat 9 estudis de  revisió des de la data de la darrera versió de la guia NICE (2009) fins al mes de juny de 2016, i havent exclòs 4 de dites revisions, aquest treball ha pogut explorat 5 estudis de comparació.

 La teràpia d’Activació Conductual amb estudis on hi ha un grup control amb llista d’espera presenta de moderada a alta eficàcia, amés, aquesta eficàcia no sol diferir respecte a la mostra tractada amb la Teràpia Cognitiu Conductual.  Per altra banda, es van repetint en els estudis consultats també referències pel que fa al seu cost/eficàcia. L’aplicació del programa d’Activació Conductual és més breu que la Teràpia Cognitiu Conductual, amés de no necessitar per la seva aplicació d’un nivell d’expertesa dels terapeutes tan elevat com el que es necessita per l’aplicació de la TCC, i això comporta que pot ser menys costos per l’erari públic i és pot dur a terme mitjançant un protocol estructurat de durada més curta, tant aplicat per un professional com autoaplicat. Si tenim en compte que la tendència actual és invertir temps de recerca en tractaments menys costosos, que puguin arribar a més afectats i que es puguin desenvolupar per altres vies (Internet o amb aplicacions mòbils),  el programa d’Activació Conductual pot ser a la llarga un millor tractament d’elecció per el trastorns depressius.  

Allà on s’han trobat disparitat de resultats ha estat amb els resultats de les comparacions entre el tractament farmacològic i el programa d’AC. Segons alguns dels autors de les revisions explorades, aquestes diferències en els resultats post tractament, són degut a l’anomenada finestra terapèutica (el rang adient de fàrmac per tractar un trastorn específic). En aquest aspecte, també manquen més estudis de seguiment a llarg termini per determinar si aquestes diferències poden ser degudes  a l’eficàcia  de les estratègies proposades per el programa d’Activació Conductual.

En aquesta mateixa línia  alguns dels consorcis més potents en la recerca, han posat en marxa Estudis Controlats Aleatoritzats de tractament per comprovar  l’eficàcia del programa d’activació Conductual (més informació a l’annex 1 del treball).

No podíem acabar aquest apartat sense una breu discussió en vers a dos dubtes que ens hem plantejat durant la realització d’aquesta revisió. Primer, com mencionàvem a la introducció, i atenent a que el programa d’Activació Conductual sorgeix a partir del desmantellament de la Teràpia Cognitiu Conductual, pareix que són aquests “principis actius” comuns els responsables de que no trobem diferències significatives en aquestes revisions. El segon dubte està relacionat amb els factors de mediació entre l’aplicació de la teràpia i el resultat, i els factors predictors, els quals poden influir per saber per qui i amb quines condicions un programa terapèutic o altre pot ser més eficaç. Estudis consultats en aquest treball exposen que la gravetat de la simptomatologia  pot ser un predictor per l’eficàcia del tractament i que el format individual o en grup pot ser  un mediador de resultat, però encara es necessita profunditzar més amb l’exploració d’aquests factors.

Per altra banda, també s’ha trobat a faltar en les revisions consultades qualcun estudi amb anàlisi de guany residual (RG), amb exploració de corbes de descens de simptomatologia depressiva en cada un dels tipus de tractament, per poder arribar a més informació  de cara a la transferència del tractament a la pràctica clínica.

5.  Conclusió

La Teràpia d'Activació Conductual comparada amb un grup control és eficaç i pot ser considerada una alternativa ben establerta i avantatjosa a la Teràpia Cognitiu Conductual i/o el tractament farmacològic per el tractament de la depressió.

6. Limitacions

Les limitacions d’aquest estudi, i per tant possibles oportunitats de futura recerca són, per una part, la falta  d’estudis de comparació de cost/eficàcia, estudis amb exploració de moderadors i/o predictors i estudis de seguiment a més llarg termini.

7. Conflicte d’interessos

No hi ha hagut cap conflicte d’interessos relacionat amb  la recerca d’aquesta revisió de revisions sistemàtiques i metanàlisis.

8. Referències

Addis, M. E., & Jacobson, N. S. (1996). Reasons for depression and the process and outcome of cognitive-behavioral psychotherapies. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 64(6), 1417-1424. Retrieved from www.scopus.com

Addis, M.E. & Martell, C.R. (2004). Overcoming depression one step at a time. Oakland: New Harbinger.

American Psychiatric Association. (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). Arlington, VA: American Psychiatric Association.

 Barth, J., Munder, T., Gerger, H., Nüesch, E., Trelle, S., Znoj, H., . . . Cuijpers, P. (2013). Comparative efficacy of seven psychotherapeutic interventions for patients with depression: A network meta-analysis. PLoS Medicine, 10(5) doi:10.1371/journal.pmed.1001454

Chu, B. C., Crocco, S. T., Esseling, P., Areizaga, M. J., Lindner, A. M., & Skriner, L. C. (2016). Transdiagnostic group behavioral activation and exposure therapy for youth anxiety and depression: Initial randomized controlled trial. Behaviour Research and Therapy, 76, 65-75. doi:10.1016/j.brat.2015.11.005

Collishaw, S., Hammerton, G., Mahedy, L., Sellers, R., Owen, M. J., Craddock, N., . . . Thapar, A. (2016). Mental health resilience in the adolescent offspring of parents with depression: A prospective longitudinal study. The Lancet Psychiatry, 3(1), 49-57. doi:10.1016/S2215-0366(15)00358-2

Cuijpers, P., Andersson, G., Donker, T., & Van Straten, A. (2011). Psychological treatment of depression: Results of a series of meta-analyses. Nordic Journal of Psychiatry, 65(6), 354-364. doi:10.3109/08039488.2011.596570

Cuijpers, P., & Smit, F. (2002). Excess mortality in depression: A meta-analysis of community studies. Journal of Affective Disorders, 72(3), 227-236. doi:10.1016/S0165-0327(01)00413-X

Dimidjian, S., Barrera Jr., M., Martell, C., Muñoz, R. F. & Lewinsohn, P. M. (2011). The origins and current status of behavioral activation treatments for depression doi:10.1146/annurev-clinpsy-032210-104535

 Encuesta Europea de Salud en España (EESE) 2014, realizada por el Instituto Nacional de Estadística (INE). European Health Interview Survey (EHIS), que coordina la Oficina Europea de Estadística (Eurostat).

Ekers, D., Webster, L., Van Straten, A., Cuijpers, P., Richards, D., & Gilbody, S. (2014). Behavioural activation for depression; an update of meta-analysis of effectiveness and sub group analysis. PLoS ONE, 9(6) doi:10.1371/journal.pone.0100100

Farrand, P., Pentecost, C., Greaves, C., Taylor, R. S., Warren, F., Green, C., . . . Taylor, A. H. (2014). A written self-help intervention for depressed adults comparing behavioural activation combined with physical activity promotion with a self-help intervention based upon behavioural activation alone: Study protocol for a parallel group pilot randomised controlled trial (BAcPAc). Trials, 15(1) doi:10.1186/1745-6215-15-196

Ferster, C. B. (1973). A functional anlysis of depression. The American Psychologist, 28(10), 857-870. Retrieved from www.scopus.com

Garcia-Toro, M., Ibarra, O., Gili, M., Salva, J., Monzán, S., Vives, M., . . . Roca, M. (2010). Effectiveness of hygienic-dietary recommendations as enhancers of antidepressant treatment in patients with depression: Study protocol of a randomized controlled trial. BMC Public Health, 10 doi:10.1186/1471-2458-10-404

Gili, M., Vicens, C., Roca, M., Andersen, P., & McMillan, D. (2015). Interventions for preventing relapse or recurrence of depression in primary health care settings: A systematic review. Preventive Medicine, 76(S), S16-S21. doi:10.1016/j.ypmed.2014.07.035

Hirschfeld, R. M. A., Keller, M. B., Panico, S., Arons, B. S., Barlow, D. H., Davidoff, F., et al. (1997). The National Depressive and Manic-Depressive Association consensus statement on the undertreatment of depression. Journal of the American Medical Association, 277, 333–340. Retrieved from www.scopus.com

Hubley, S., Woodcock, E. A., Dimeff, L. A., & Dimidjian, S. (2015). Disseminating behavioural activation for depression via online training: Preliminary steps. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 43(2), 224-238. doi:10.1017/S1352465813000842

Huguet, A., Rao, S., McGrath, P. J., Wozney, L., Wheaton, M., Conrod, J., & Rozario, S. (2016). A systematic review of cognitive behavioral therapy and behavioral activation apps for depression. PLoS ONE, 11(5) doi:10.1371/journal.pone.0154248

Jacobson, N. S., Dobson, K. S., Truax, P. A., Addis, M. E., Koerner, K., Gollan, J. K., . . . Prince, S. E. (1996). A component analysis of cognitive - behavioral treatment for depression. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 64(2), 295-304. Retrieved from www.scopus.com

Jacobson, N. S., & Gortner, E. T. (2000). Can depression be de-medicalized in the 21st century: Scientific revolutions, counter-revolutions and the magnetic field of normal science. Behaviour Research and Therapy, 38(2), 103-117. doi:10.1016/S0005-7967(99)00029-7

Jacobson, N. S., Martell, C. R., & Dimidjian, S. (2001). Behavioral activation treatment for depression: Returning to contextual roots. Clinical Psychology: Science and Practice, 8(3), 255-270. Retrieved from www.scopus.com

Kanter, J. W., Manos, R. C., Bowe, W. M., Baruch, D. E., Busch, A. M., & Rusch, L. C. (2010). What is behavioral activation?. A review of the empirical literature. Clinical Psychology Review, 30(6), 608-620. doi:10.1016/j.cpr.2010.04.001

Kessler RC, Chiu WT, Demler O, Waters EE. (2005). Prevalence, severity, and comorbidity of 12-month DSMIV disorders in the National Comorbidity Survey Replication. Arch Gen Psychiatry. 62: 617–27. PMID: 15939839

Lépine, J. P., & Briley, M. (2011). The increasing burden of depression. Neuropsychiatric Disease and Treatment, 7(Suppl 1), 3–7.  doi:10.2147/NDT.S19617

Ma, S. H., & Teasdale, J. D. (2004). Mindfulness-based cognitive therapy for depression: Replication and exploration of differential relapse prevention effects. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 72(1), 31-40. doi:10.1037/0022-006X.72.1.31

Martell, C. R. (2013). Misconceptions and misunderstandings of behavioral activation: Perspectives from a major proponent. Psychologia, 56(2), 131-137. doi:10.2117/psysoc.2013.131

Martell, C. R., & Kanter, J. (2012). Behavioral activation in the context of "third wave" therapies. Acceptance and mindfulness in cognitive behavior therapy: Understanding and applying the new therapies (pp. 193-209) doi:10.1002/9781118001851.ch8

Mathers, C.D., Loncar ,D. (2006) Projections of global mortality and burden of disease from 2002 to 2030. PLoS Med 3: e442.

Mazzucchelli, T., Kane, R., & Rees, C. (2009). Behavioral activation treatments for depression in adults: A meta-analysis and review. Clinical Psychology: Science and Practice, 16(4), 383-411. doi:10.1111/j.1468-2850.2009.01178.x

Mazzucchelli, T. G., Kane, R. T., & Rees, C. S. (2010). Behavioral activation interventions for well-being: A meta-analysis. Journal of Positive Psychology, 5(2), 105-121. doi:10.1080/17439760903569154

McCauley, E., Gudmundsen, G., Schloredt, K., Martell, C., Rhew, I., Hubley, S., & Dimidjian, S. (2015). The adolescent behavioral activation program: Adapting behavioral activation as a treatment for depression in adolescence. Journal of Clinical Child and Adolescent Psychology, doi:10.1080/15374416.2014.979933

McCauley, E., Schloredt, K., Gudmundsen, G., Martell, C., & Dimidjian, S. (2011). Expanding behavioral activation to depressed adolescents: Lessons learned in treatment development. Cognitive and Behavioral Practice, 18(3), 371-383. doi:10.1016/j.cbpra.2010.07.006

Mintz, J., Mintz, L. I., Arruda, M. J., & Hwang, S. S. (1992). Treatments of depression and the functional capacity to work. Archives of General Psychiatry, 49(10), 761-768. doi:10.1001/archpsyc.1992.01820100005001

NICE, National Institute for Health and Clinical Excellence: Depression: the treatment and management of depression in adults (update) CG90. 2009, London: National Institute for Health and Clinical Excellence. Retrieved from https://www.nice.org.uk/guidance/cg90

OMS, Organización  Mundial de la Salud (2016). Retrieved from http://www.who.int/gho/database/es/

de Pedro Cuesta, J., Saiz Ruiz, J., Roca, M., & Noguer, I. (2016). Mental health and public health in spain: Epidemiological surveillance and prevention. Psiquiatria Biologica, doi:10.1016/j.psiq.2016.03.001

 

Read, A., Mazzucchelli, T. G., & Kane, R. T. (2016). A preliminary evaluation of a single session behavioural activation intervention to improve well-being and prevent depression in carers. Clinical Psychologist, 20(1), 36-45. doi:10.1111/cp.12084

Roca, M., Kohls, E., Gili, M., Watkins, E., Owens, M., Hegerl, U., van Grootheest, G., Bot, M., Cabout, M., Brouwer, IA., Visser, M., Penninx, B.W. (2016). Prevention of depression through nutritional strategies in high-risk persons: rationale and design of the MooDFOOD prevention trial. BMC Psychiatry. 8;16:192.doi: 10.1186/s12888-016-0900-z.

Ramnerö, J., Folke, F., & Kanter, J. W. (2016). A learning theory account of depression. Scandinavian Journal of Psychology, 57(1), 73-82. doi:10.1111/sjop.12233

Rhodes, S., Richards, D. A., Ekers, D., McMillan, D., Byford, S., Farrand, P. A., . . . Wright, K. A. (2014). Cost and outcome of behavioural activation versus cognitive behaviour therapy for depression (COBRA): Study protocol for a randomised controlled trial. Trials, 15(1) doi:10.1186/1745-6215-15-29

Segal, Z. V., Williams, J. M. G., & Teasdale, J. D. (2002). Mindfulness-based cognitive therapy for depression: A new approach to preventing relapse. New York: Guilford Press.

Serrano Ripoll, M. J., Oliván-Blázquez, B., Vicens-Pons, E., Roca, M., Gili, M., Leiva, A., . . . García-Toro, M. (2015). Lifestyle change recommendations in major depression: Do they work? Journal of Affective Disorders, 183, 221-228. doi:10.1016/j.jad.2015.04.059

Shinohara K, Honyashiki M, Imai H, Hunot V, Caldwell DM, Davies P, Moore THM, Furukawa TA, Churchill R. (2013). Behavioural therapies versus other psychological therapies for depression. Cochrane Database of Systematic Reviews 2013, Issue 10. Art. No.: CD008696. DOI: 10.1002/14651858.CD008696.pub2.

Society of Clinical Psychology (2016). Division 12, American Psychiatric Association. Retrieved from http://www.div12.org/

Sudak, D. M., Majeed, M. H., & Youngman, B. (2014). Behavioral activation: A strategy to enhance treatment response. Journal of Psychiatric Practice, 20(4), 269-275. doi:10.1097/01.pra.0000452563.05911.c9

Wagener, A., Baeyens, C., & Blairy, S. (2016). Depressive symptomatology and the influence of the behavioral avoidance and activation: A gender-specific investigation. Journal of Affective Disorders, 193, 123-129. doi:10.1016/j.jad.2015.12.040

Zhou, X., Hetrick, S. E., Cuijpers, P., Qin, B., Barth, J., Whittington, C. J., . . . Xie, P. (2015). Comparative efficacy and acceptability of psychotherapies for depression in children and adolescents: A systematic review and network meta-analysis. World Psychiatry, 14(2), 207-222. doi:10.1002/wps.20217


 

8.Annex 1

 8.1.Estudis que utilitzen la teràpia d’Activació Conductual

Com hem pogut veure amb aquesta revisió, tant la teràpia Cognitiu Conductual com la teràpia d’Activació Conductual  obtenen beneficis comparables per el tractament de la depressió i ja que es necessita més estudis de seguiment per obtenir més robustesa d’aquesta evidència, alguns consorcis de recerca han proposat dur a terme Estudis Controlats Aleatoritzats de comparació entre les dues teràpies

 8.1.1. Estudi Controlat Aleatoritzat Cobra

Aquest és el propòsit de l’estudi europeu COBRA (Rhodes et al. 2014), el qual compara el cost i l’efectivitat dels dos tractaments, tant de la resposta clínica al tractament en acabar el programa com al 18 mesos de seguiment en persones diagnosticades de depressió major (l’estudi va començar el març del 2012 i acabarà a mitjan  2016).  La particularitat d’aquest estudi radica en que la TCC (n=220) l’aplica un professional expert i la teràpia d’Activació Conductual (n=220) l’aplica un clínic novell no expert.

8.2. Estudi MooDFOOD

Un altre dels estudis europeus en molta d’implicació amb el tractament/prevenció de la depressió és l’estudi MooDFOOD (Roca et al.,2016), el qual analitza la relació bidireccional que existeix entre la dieta,  la nutrició i el comportament relacionat amb l’alimentació amb la depressió. L’objectiu d’aquest programa és, per una part entendre millor la relació que mantenen aquestes variables per, en segon lloc,  poder dur a terme la disseminació de l’evidència als ciutadans de la Unió Europea a través de l’atenció primària de la salut, mitjançant guies estratègiques per la prevenció de la depressió i per potenciar una nutrició més saludable.